L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap al tard vingué desfent miratges
jo els doní comiat -tot passa i mor-
i féu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.
“
— Maria Antònia Salvà
Com rèptil monstruós de pell clapada,
d'entranya llefiscosa, era ajocat
al seu recó bevent la solellada.
De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevisclant-se va esquerdar el test.
Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,
dalt una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.
“
— Maria Antònia Salvà
«es una bendición poder anclarse a una realidad y de nuevo poder decir que vives en un lugar en el que conoces a los que te precedieron, que había gente allí con una historia antes de tí de la que eres consciente, una memoria que une el tiempo con el espacio. Hay gente que te puede contar de dónde venimos, qué somos y hemos sido y todo esto ha hecho quiebra en el mundo actual hasta el punto que muchos desasosiegos y enfermedades psicológicas tienen que ver con ese desnortamiento, que además hace a la gente manipulable y olvidadiza»
“
top